GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:
Por:
JUAN E. PRADES BEL (Taller de historia, memorias y patrimonios).
(Sinopsis):
RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…
(Serie
temática): DATES
PER LA HISTÒRIA DE L’ANTIC CAMÍ REIAL DE
VALÈNCIA A TORTOSA:
"EL
PAS DE L'ERUDIT ESCRIPTOR JOSEPH TOWNSEND, PEL CAMI REIAL AL LLARG DEL TERME I MUNICIPI DE
BENICÀSSIM, EN L'ANY 1787".
Escriu:
Juan E. Prades Bel.
INTRODUCCIÓ:
Este article, el dedique al pas del prestigiós escriptor i explorador Joseph
Townsend pel terme de Benicàssim en l'any 1787, este il·lustre viatger i investigador naturalista
va estar un any i mixt recorrent diverses regions i parts d’Espanya, en el tram
comprès entre València i Tortosa Townsend va aprofitar el vial de la carretera
del camí reial, viatjava en una calesina, acompanyat únicament amb l'amo del
vehicle que li feia també de guia turístic, i l'assistia en les traduccions a
Townsend, i intercedia en les relacions personals amb els veïns i les autoritats dels llocs per
on passaven, als quals visitaven i entrevistaven per a recollir dades oficials del municipi.
EL
VIATGE DE JOSEPH TOWNSEND PEL CAMÍ REIAL DE VALÈNCIA A TORTOSA A TRAVÉS DE
MORVEDRE, CASTELLÓ DE LA PLANA, BENICÀSSIM, BENICARLÓ I TORTOSA EN l’ANY 1787:
El erudit
intelectual anglés Joseph Townsend va anotar el seu
pas per Benicàssim, el seu testimoni va quedar plasmat en el memorándum del manuscrit del viatge, a continuación expose en el següent text lo referit per Townsend
sobre el pas del camí reial per Benicàssim i Orpesa:
EXPOSICIÓ
DOCUMENTAL: EL TRAM DEL VIATGE DE JOSEPH TOWNSEND ENTRE CASTELLÓ DE LA PLANA I
ALCALÁ DE XIVERT, ANY 1787: Traducció al valencià del text de
Joseph Townsend originalment escrit en anglès i publicat en francés i alemany:
TEXTE:
“El 22 de juny al matí em vaig acomiadar del meu estimat amic Boneli, i vaig
continuar el viatge en una calesina, acompanyat únicament pel meu guia, que era
també amo del vehicle. A les cinc del matí del 23 de juny eixim de Castelló de
la Plana, i després de descendir fins a un pla ens vam anar aproximant a les
muntanyes i a la mar, fins a arribar a les Cases de Benicàssim, on ens parem
uns minuts per a admirar una elegant església que allí va fer construir el meu
savi amic don Francisco Bayer, amb objecte, segons crec, que albergue la seua
sepultura. Des de Benicàssim vam ascendir entre les muntanyes, en les quals
vaig trobar romer, timó, lavanda, margallons, Junípers, garroferes i gran
quantitat de la bella “Nerium oleander”. Va atraure particularment la meua
atenció el àloe americà, que creixia a les valls i havia florit a tot arreu,
elevant les seues altes piràmides de floretes fins a una altura de més de vint
peus. Vam veure a curta distància, a la nostra dreta, el poble d'Oropesa, amb
el seu castell ocupant la part més alta d'una punxeguda penya. En ell, hi ha,
un alcaide al comandament d'una guarnició i defensada per dos canons d’artilleria,
que tenen la missió de protegir el territori enfront de les incursions dels
algerians. Per davall d’esta fortificació s'estén una plana coberta per tot
arreu de vinyes i cereals. Alguns ametlers, figueres i garroferes són
testimoniatge del que el país podria donar de sí; però, per desgràcia,
l'agricultor no troba estímuls, i tot el pla continua faltat d'un reg que les
sénies podrien proporcionar en abundància. A les onze del matí ens refresquem
en una venta que pertany als frares del convent de Sant Antoni de València, i
les sénies del qual, demostren que es pot obtindre amb bastant facilitat aigua,
que en esta zona mai deixa de produir els cultius més rics. Tots els pobles
dels voltants pertanyen al bisbe de Tortosa, que reclama i exerceix en ells un
domini temporal. El bisbat s’encarrega de nomenar els magistrats, i rep de
renda el 3/37 del blat, l'ordi i l'oli que es produeix, a més de 3/40 del vi. A
part estes taxes, el llaurador paga també 1137 del seu gra, i 1140 del seu vi
al capellà de la parròquia. Alguns productes estan, no obstant això, exempts
del pagament d'aquests drets; i així, per exemple, en un poble no cal donar res
de la dacsa o panís que es recull, mentre que en un altre poble semblant la
immunitat regeix per als porcs i les garroferes. Les ovelles transhumants
d'Aragó troben ací pastures d'hivern, pels quals han de pagar a la parròquia de
Cavanes mil huit-cents pesos a l'any, dues-centes setanta lliures, a més d'un
suplement pel mal que pogueren fer al blat. Molts pobles han vist com les
depredacions dels moros els arruïnaven completament i obligaven els seus
habitants a buscar refugi en Cavanes o en altres llocs més fàcilment
defensables…."
LA
OPINIÓ DE JOSEPH TOWNSEND DELS ESPANYOLS: Joseph Townsend va
manifestar en el manuscrit, la seua impresió sobre la manera de ser dels
espanyols que va anar coneixent a lo llarg del seu viatge per Espanya, i els descriu en estes breus
paraules: “Van ser moltes les vegades que em vaig veure obligat a admirar la
il·limitada generositat dels seus habitants. Si expressara tot el que sent, en
rememorar la seua bondat, semblaria adulació; però m'atrevisc a dir que la
senzillesa, la sinceritat, la generositat, un elevat sentit de la dignitat, i
uns ferms propòsits de l'honor són els trets més prominents i apreciables del caràcter
espanyol".
ADDENDA:
ADDICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE.
(PER JUAN E. PRADES BEL:
EL
VIATGE DE JOSEPH TOWNSEND PER ESPANYA ENTRE 1786 I 1787: Joseph
Townsend es un prestigiós estudiós humanista i naturalista, te formació
académica de mètge, geòleg, teòleg i oficiava de vicari de Pewsey (Wiltshire,
el Regne Unit). Al gener de l'any 1786, a l'edat d'uns 47 anys Joseph Townsend va iniciar un viatge de més d'un any per
Espanya, on va tindre l'ocasió de conéixer la cort de Carles III i a importants
figures de la política espanyola com el comte de Floridablanca i Francisco
Cabarrús, i amics personals com el
filòleg Francisco Pérez Bayer i Benicassim. Però, també va entrar en contacte
amb la gent senzilla del món rural agropecuari, recopilant dades de molt
diversa índole: població, produccions, sous, preus, comerç, impostos, costums.
En aquest viatge estudia els temes científics que més li interessen a les
regions que visita, com la composició dels sòls, la seua geologia i la seua
vegetació, el desenvolupament de l'agricultura i la indústria, les institucions
dedicades als pobres i la seua protecció sanitària. Joseph Townsend va
descriure les condicions en què vivien els espanyols i el despotisme amb què
s'executaven les lleis, i també va fer un xicotet resum de les malalties
endèmiques del país. Les vivències que va experimentar en aquest viatge es van
plasmar en un llibre titulat “A journey through Spain in the years 1786 and
1787; with particular attention to agriculture, manufactures, commerce,
population, taxes and revenue of that country”, esta obra va ser repartida en
tres volums, que es van publicar en l’any 1791. El llibre va ser publicat en
alemany també en 1791, i en idioma francés en 1809, la versió en espanyol no es
va publicar fins a finals del segle XX, probablement a causa de les tirants
relacions de l'època entre Anglaterra i Espanya, que desaconsellaven la
publicació de llibres en els quals es criticara obertament a les
administracions espanyoles, va ser en 1988, quan l'editorial Turner va publicar
el llibre de Joseph Townsend amb el títol “Viatge per Espanya en l'època de
Carles III (1786-1787)”, amb un pròleg de Ian Robertson.
L'AMIC CITAT PER TOWNSEND ERA FRANCISCO PÉREZ BAYER I BENICASSIM: Biografia de Francisco Pérez Bayer i Benicassim (València, 11 de novembre de 1711 – València,
27 de gener de 1794), filòleg, numismàtic i jurista espanyol. Va nàixer al
Carrer Palomar núm. 6 de la ciutat de València l'11 de novembre de 1711 i
l'endemà día 12 va ser batejat a l'Església dels Sants Joans de la mateixa
ciutat de València. El seu pare era natural de Saldón (Terol), la seua mare Donya Josefa
María Bayer, era natural de Castelló, igual que els seus avis materns, Sr.
Pedro Bayer i Donya María Nos Cominges. La família posseïa nombroses terres en
el que després seria anomenat Benicassim. Va iniciar els seus primers estudis
entre Benicassim i València, en la Universitat dels quals va estudiar Teologia.
Va estudiar batxillerat en cànons a Gandia. Atret per les lleis, es va
traslladar a Salamanca per a completar els estudis de tots dos Drets, arribant
a formar part en l'Acadèmia Jurídica de Salamanca. En 1738 va marxar de nou a
València, com a secretari de l'arquebisbe Andrés Mayoral Alonso de Mella, fins
que va aconseguir la plaça de catedràtic d'hebreu en la Universitat de
Salamanca. En 1749 va ser associat al costat del jesuïta Andrés Marcos Burriel
en la Comissió d'Arxius, en la comesa dels quals van ordenar els arxius de
Toledo i El Escorial. Després del canvi de govern de Ferran VI, i l'expulsió
dels jesuïtes del govern, Pérez Bayer es va guanyar el favor del nou govern
presidit per Ricardo Wall, i de personatges com Pedro Rodríguez de Campomanes.
En aquells dies va marxar amb una beca a Itàlia, on a més de cultivar la seua
passió per les antiguitats va tindre l'oportunitat de conéixer personalment al
gran hebraista Biagio Ugolino i al futur monarca Carles III. Al seu retorn a
Espanya va ser nomenat canonge tresorer de la catedral de Toledo, i va
realitzar el catàleg de manuscrits de la biblioteca d'El Escorial (Madrid).
Arran de l'expulsió dels jesuïtes va ser nomenat preceptor dels infants reals,
des d'on va començar a influir sobre la política cultural del govern, en àmbits
com la reforma de la Universitat i dels Col·legis Majors, i va anar situant als
seus fidels en els principals càrrecs culturals, com els Reals Estudis de San
Isidro, la plaça de Cronista d'Índies, o el rectorat de la Universitat de
València. Va accedir a la plaça de bibliotecari major de la Biblioteca Real en
1783 desplaçant al seu enemic i pretendent al mateix lloc Joan de Santander, i
va dirigir tan important institució fins a 1794, emprenent nombrosos projectes,
com per exemple la reedició de les importants bibliografies de Nicolás Antonio.
Va ser nomenat acadèmic d'honor de Sant Petersburg i Gotinga, va participar
molt activament en els projectes de la Reial Acadèmia de la Història i va
realitzar un interessant viatge per Andalusia i Portugal que ens va deixar
manuscrit. Va ser autor de nombroses obres sobre temes històrics i literaris, i
sobre llengües orientals, com l'hebreu i el fenici. Va entrar a formar part com
a soci de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València en 1776. Va
ser canonge dels capítols de València, Barcelona, Salamanca i Toledo;
catedràtic d'hebreu a València i Salamanca; arabista, filòleg, helenista,
latinista, arqueòleg i numismàtic. Existeix un retrat seu en el Paranimf de la
Universitat de València. La decisió de Pérez Bayer de construir una església a
Benicàssim, coincideix en dates amb la llavors recent desaparició del conegut
actualment com a Desert Vell de les Palmes. A les seues expenses i obtingut el
beneplàcit de Sa Majestat, Pérez Bayer va manar construir l'església en els
terrenys que tenía enfront de la seua casa, esta decisió es considera que va
propiciar la definitiva fundació de Benicàssim, ja que va tindre el mèrit
d'aglutinar al voltant de l'església que va fundar a tots els veïns, fins
llavors disseminats en xicotets nuclis de població i en masies. Va escriure
nombrosos llibres, fins a l'extrem que Marcelino Menéndez i Pelayo diu d'ell,
que les seues obres fan època en l'estudi de la numismàtica hebrea. Francisco
Cantó afirma que va ser precisament a Benicàssim on Pérez Bayer va escriure la
seua última obra. Es tracta d'una controvèrsia que mantenia amb el savi prussià
Dr. Olav Gerardo Tichen per l'obra publicada per Pérez Bayer titulada “Vindiciae”.
L'obra de contrarèplica es titulava Legitimitat de la monedes
hebreu-samaritanes. Confutació de la diatriba de “nummis hebraciis” de Olav
Gerardo Tichsen. València 1793. Francisco Pérez Bayer va ser un dels
personatges més influents de l'Espanya del segle XVIII, que des de la Cort va
saber guanyar-se l'amistat del monarca, ministres, i influents personalitats
que li van permetre situar-se en les més altes responsabilitats polítiques,
culturals i religioses del moment. La defunció de Pérez Bayer, esdevingut a
València el 27 de gener de 1794, va ser sentit i va constituir motiu de
comentaris en tots els ambients culturals d'Espanya. Un reconeixement pòstum a
este gran valencià de les lletres, va ser duta a terme per l'entitat cultural “Acció
pel Patrimoni Valencià” amb l'ajuda de l'Ajuntament de Benicàssim van acordar
proclamar l'any 2011 com a "Any de la Il·lustració Valenciana", ja que
va ser el tercer centenari del naixement de Francisco Pérez Bayer.
LES
OBRES MÉS IMPORTANTS DEL FILÒLEG I ESCRIPTOR FRANCISCO PÉREZ BAYER I BENICASSIM:
- Pérez
Bayer, Francisco (1756): Catálogo de la Real Biblioteca de El Escorial.
Damaiuis et Laurentius Hispani, Roma, 1756.
- Pérez
Bayer, Francisco (1772): Del alfabeto y lengua de los fenicios y sus colonias,
1772.
-
Pérez
Bayer, Francisco: Viajes literarios. Valencia: Institución Alfonso el
Magnánimo, 1998.
- Pérez
Bayer, Francisco: Etimología de la lengua castellana.
- Pérez
Bayer, Francisco: Viaje arqueológico desde Valencia a Andalucía y Portugal.
- Pérez
Bayer, Francisco: De numis Hebraeo-Samaritanis
- Pérez
Bayer, Francisco: De toletano hebraeorum templo
- Pérez
Bayer, Francisco: Institucions de la llengua hebrea.
- Pérez
Bayer, Francisco: Origen de les veus espanyoles derivades de les veus hebrees.
L'ESGLÉSIA
PARROQUIAL DE SANT TOMÀS DE VILLANUEVA DE BENICÀSSIM: L'Església
Parroquial de Sant Tomàs de Villanueva del municipi de Benicàssim, está ubicada
en el carrer Sant Tomás, es va edificar, entre 1769 i 1776, per iniciativa del
cèlebre erudit, filòleg i expert numismàtic de Benicássim Francisco Pérez
Bayer. El seu disseny és de l'arquitecte Joaquín Ibáñez García. És una de les
primeres construccions en estil neoclàssic de la Comunitat Valenciana. Està
decorada per pintures del pintor José Camarón, natural de Segorbe.
 |
| Església Parroquial de Sant Tomàs del municipi de Benicàssim. |
 |
| Església Parroquial del municipi de Benicàssim. |
 |
| Salandó. |
 |
| "Venta de Benecasi", 1824, "Vistas en España" de Edward Hawke Locker. |
